Agulles Montserrat

Aresta Brucs de la Saca Gran

***** 14 setembre, 2009

Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les Arestes Brucs més representatives i més vistoses de la Regió, de dificultat molt assequible amb bona roca (gens rentada tot i els anys que té) i amb un cert grau d’exposició fet que li dona un plus de qualitat.

  • Via: Aresta Brucs
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: V- (BD+)
  • Dificultat obligada: V-
  • Exposició: Mitjà/Baix
  • Compromís: Baix
  • Llargària: 90 metres
  • Equipament: Via equipada
  • Material: 6 cintes i opcionalment camalot nº 2 per la primera tirada
  • Orientació: Sud
  • Valoració:*****

Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).

L1(IV)

La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per anar a atènyer la fissura. Un cop a la fissura hem de seguir-la fins que s’acaba (podrem col·locar un Camalot del 2) tot i que anirem trobant diferents punts d’assegurança. Un cop s’acaba la fissura sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. En aquest primer llarg trobarem 2 parabolts i 1 pitó. 30 metres.

L2(IV+)

Sortim recte amunt per anar a caçar un parabolt, aquests primers metres són els més fins de la tirada. Després seguim recte fins un forat evident on hi ha un clau (va bé posar-hi una cinta llarga). Un cop arribat a aquest punt la via es va desviant cap a la dreta, sempre buscant el terreny més lògic, per després anar descaradament cap a l’esquerra, on es troba la segona reunió que és força còmoda. 1 parabolt i 3 pitons.

L3(V-)

Sortim de la R cap a la dreta en direcció una llastra que veiem des de la reunió. Abans però, podrem xapar un parabolt. La superació de la llastra és força estètica i ens podrem assegurar amb un nou parabolt un cop haguem fet el pas. Ara resten un metres fàcils fins la darrera reunió.

Descens:

Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.

El que més m’ha agradat:
  • Petita gran clàssica, cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
  • Molt bona roca malgrat els anys que té.
[elfsight_instagram_feed id="1"]